Arròs Salvatge

A l’arròs salvatge se’l denomina així pel seu aspecte, i perquè el seu ús en cuina és similar al de l’arròs convencional. En realitat, és la llavor d’una planta aquàtica anomenada «civada d’aigua» o «arròs indi», que creix de manera silvestre en els sòls pantanosos d’Amèrica del Nord i el sud del Canadà. Tradicionalment els indis americans el collien en canoa i el consideraven un aliment sagrat.

El gra integral d’aquesta planta no es refina, no conté gluten, aporta el doble de proteïnes que l’arròs convencional, i és molt ric en vitamines del grup B, en fibra, i en minerals com ferro o zinc.

L’arròs salvatge té un sabor complex i difícil de descriure, amb notes ametllades, a nous, herba, i a fum. Es pot combinar amb arròs basmati o gessamí, respectant els seus diferents temps de cocció, i acompanya molt bé a plats de caça, aus, peixos, en amanides, etc.

Com cuinar arròs salvatge

-Necessita una cocció llarga, uns 40-45 minuts a foc lent fins que surt de la pela. Ha d’estar lleugerament pastós, però mantenint sencer el gra. Es necessiten entre tres i quatre parts d’aigua per cadascuna d’arròs. El gra, una vegada cuit, triplica la seva grandària.

-També pot coure’s en aigua abundant a foc fort, com la pasta, i escórrer-lo després. En aquest cas, el temps és d’uns 35 minuts.

-Una altra manera divertida de fer-lo és tirar-lo en oli molt calent, i retirar-lo quan s’obri la pela en forma de V, en menys d’un minut. Així s’aconsegueix una textura molt cruixent, per a prendre com a aperitiu, o per a donar un toc original a una crema de verdures.