—————————————————————

Els tes de Casa Ruiz

El te, juntament amb l’aigua, és la beguda més consumida a nivell mundial. Beure te ha estat considerat un hàbit saludable des de l’antiguitat. La medicina moderna dóna suport al consum d’aquesta infusió, ja que cada vegada hi ha més estudis científics que demostren els nombrosos beneficis que té aquesta planta per a la salut.

Entre els principals beneficis del te podem citar:

-Les fulles del te són molt riques en catequines i polifenols, dos potents antioxidants que, en eliminar radicals lliures, prevenen malalties inflamatòries, com les cardiovasculars, l’artritis i la diabetis. També hi ha nombrosos estudis en curs sobre el paper d’aquests antioxidants en la prevenció de diversos tipus de càncer.

– El te conté cafeïna i L-teanina, que actuen sinèrgicament millorant la funció cerebral i provocant un suau efecte estimulant.

-Pot ajudar a aprimar: la combinació dels polifenols i de la cafeïna accelera la taxa metabòlica inhibint l’acumulació de greixos.

-El te afavoreix la salut bucodental, ja que és ric en fluor. Les catequines, a més, milloren la malaltia periodontal pel seu afecte antiinflamatori.

Quins tipus de tes tenim?

La gran varietat de tipus de te existent pot ser una mica confusa. Tots els tes veritables (i no les infusions de cereals) provenen de les fulles de la mateixa planta, la camellia sinensis. Es diferencien en el mètode de collita i en el processament, que confereixen a cadascun les seves diferents característiques.

Te blanc

El te blanc s’asseca al sol després de la collita com més de pressa millor, i s’empaqueta directament, sofrint un processament mínim. En alguns casos, ni tan sols s’espera que la fulla estigui completament desenvolupada, i se’n recol·lecten els brots més tendres.
El te blanc té cos mitjà, i sabor molt suau i delicat, sense les notes cereals del te verd. Conté molt poca cafeïna, i una major proporció d’antioxidants. És un dels tes més apreciats pels experts.

Te verd

El te verd es cull i, immediatament, es deté el procés d’oxidació coent les fulles al vapor (els japonesos) o al foc (els xinesos). Aquests processos li donen el seu color verd brillant, i el seu sabor vegetal típic. Posteriorment, les fulles s’enrotllen o s’aixafen per al seu posterior assecat.
El sabor i el cos del te verd són d’intensitat mitjana, (mes intensos en general en el cas dels tes verd japonesos, i mes suaus en els xinesos). El te verd conté aproximadament la meitat de cafeïna que el te negre.

Te blau oolong

Es tracta d’un te semi-oxidat, a mig camí entre el te verd i el te negre. El percentatge d’oxidació varia molt dins d’aquesta mena de te, i per això el color de la infusió va del groc pàl·lid a l’ambre intens. El sabor varia també entre dolç i més torrat, i amb cos lleuger a mitjà. Els tes blaus se solen infusionar diverses vegades.

Te negre

El te negre és el te amb major grau d’oxidació. Les fulles, després d’assecar-se i sotmetre’s a un procés de enrotllament, es deixen oxidar en condicions controlades d’humitat, fins a un percentatge pròxim al 100%. El te negre desenvolupa així una infusió rogenca, gran cos, i un sabor més robust que els altres tipus de te. És, juntament amb el te vermell, el de major contingut en cafeïna.

Te vermell

El te vermell té la peculiaritat que se sotmet a un procés de fermentació després de l’assecat. Aquesta fermentació pot fer-se de manera ràpida per mètodes moderns, o lentament de manera tradicional, i pot arribar a durar fins i tot dècades. Durant aquest temps, el sabor i les aromes del te vermell van guanyant en matisos, enriquint-se progressivament.
El te vermell desenvolupa una infusió de color rogenc intens, molt de cos, i un sabor terrós molt definit. Conté tanta cafeïna com el te negre (aproximadament la meitat que una tassa de cafè de la mateixa grandària).

Els cafès de finca de Casa Ruiz

Els cafès que t’oferim tenen diverses procedències geogràfiques, però tots tenen una cosa en comú: són cafès de finca, això és, cafès de gran qualitat, de traçabilitat garantida, amb unes característiques organolèptiques úniques i homogènies. Ens permeten establir una connexió amb agricultors i productors, que treballen de manera artesanal i tradicional per a poder oferir-nos el seu millor cafè.

Algunes curiositats del cafè

La planta de cafè és un arbust tropical perenne, que pot ser de dues espècies:

-La varietat Aràbiga (coffea arabica), és un arbust gran de fulla ovalada i fruits rodons, que necessita de gran altitud per a desenvolupar-se.
-La varietat Robusta (coffea robusta) és un petit arbre de fruit ovalat, i de menor grandària que l’Aràbiga. Necessita una pluviositat i temperatura majors que aquest, i pot créixer des del nivell de la mar.

La collita del cafè, donada l’orografia muntanyenca on es dóna el cultiu, sol ser manual. Després de collir, el següent pas és separar i assecar les llavors del fruit madur, i això es fa mitjançant dos mètodes:

-El mètode sec: És el més simple i antic. Consisteix a assecar al sol els fruits complets després de classificar-los manualment, fins que el grau d’humitat disminueix a nivells òptims. Aquesta etapa d’assecat és fonamental, ja que afecta en gran manera a la qualitat final del cafè. El fruit ja sec es mol per a obtenir el gra de cafè verd. Per aquest mètode se solen produir cafès amb molt de cos, generalment robustes.
-El mètode humit, o rentada. Es diferencia de l’anterior que el gra se separa del fruit despolpant-lo primer, i deixant-lo en aigua 1 o 2 dies fins que es desprèn el mucílag que el recobreix, o mel del cafè. Posteriorment es deixa assecar al sol durant uns dies.
Aquest mètode, que requereix de maquinària i d’aigua abundant, dóna cafès de cos més lleuger, sabors més fruiters i d’acidesa més brillant.

Durant el procés de torrat, es formen les aromes característiques del cafè (s’han identificat mes de 1000!), i el gra passa a tenir el seu color fosc intens.